L'últim Consell de Ministres de l'any també ha aprovat que les comunitats autònomes puguin pagar el deute que tenen amb l'Estat al 0% d'interès. El 26 de desembre es va fer l'últim Consell de Ministres de l'any. L'executiu espanyol ha aprovat la pujada del salari mínim en un 0,5%, que el situarà en poc més de 648 euros. El perceben uns 200.000 treballadors i suposarà un increment de 3 euros al mes, un augment que els sindicats ja han qualificat d'insuficient.
El gabinet espanyol també ha aprovat la revalorització de les pensions. Serà d'un 0,25%, afectarà gairebé 10 milions de persones i tindrà un cost per a la Seguretat Social superior als 270 milions d'euros. L'executiu també ha formalitzat la proposta del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè les comunitats autònomes puguin pagar al 0% d'interès el deute que tenen amb l'Estat i també perquè els ajuntaments puguin fer front als pagaments pendents amb els seus proveïdors. http://www.ccma.cat/324/El-govern-espanyol-aprova-la-pujada-del-salari-minim-i-la-revaloritzacio-de-les-pensions/noticia/2623917/
Adolf Todó, expresident de CatalunyaCaixa, explicava ara fa un any als jutjats que la pujada de sou que es va fer el 2010 va ser avalada pel Banc d'Espanya, per més que la fiscalia la considerava desproporcionada.
L'antiga cúpula de CatalunyaCaixa va cobrar molt més del que van dir. Això és el que assenyala un informe pericial del Banc d'Espanya que desvela que Adolf Todó i Jaume Massana, alguns anys, van arribar a rebre el doble del que havien dit.
En aquesta mateixa investigació, els inspectors del Banc d'Espanya han fet un informe pericial amb el que realment va cobrar. I creixen les retribucions fixes i variables que el consell d'administració havia donat a conèixer fins ara.
Segons les dades aportades pel secretari del consell d'administració de CatalunyaCaixa,Todó va percebre 4,07 milions en el període 2008-2012, 896.000 euros dels quals com a retribució variable. Massana va cobrar 2,89 milions, uns 608.000 com variable. En canvi, el Banc d'Espanya eleva la remuneració de tots dos fins als 11,2 milions, dels quals 7,09 corresponents a Todó i la resta, 4,14, a Massana.
Todó va cobrar gairebé el doble del que se sabia quan va entrar a l'entitat. I l'any 2010, quan CatalunyaCaixa va rebre les primeres ajudes públiques, va cobrar més de 2,5 milions d'euros. Aquesta diferència s'explicaria perquè l'entitat no incloïa les aportacions al pla de pensions ni les dietes i les retribucions en espècie. A partir del 2012, el govern espanyol va limitar a 300.000 euros els sous dels directius d'entitats nacionalitzades.
Una trajectòria paral·lela va seguir Jaume Massana, exconseller delegat de l'entitat. Per exemple, el 2010 va cobrar un milió i mig d'euros, i no el milió declarat.
Fins ara, la fiscalia treballava, doncs, amb una retribució de 4 milions d'euros durant 5 anys per a Adolf Todó, que ara s'haurien convertit en 7 milions. I Jaume Masana hauria guanyat un 43 per cent més del que reconeixia.
El president de la CEOE, Juan
Rosell, és partidari de fer un "esforç" per millorar l'any que ve el
Salari Mínim Interprofessional (SMI) -fixat en 645,30 euros- perquè en aquest
assumpte , segons afirma, "els sindicats empenyen i nosaltres ens deixem
empènyer".
En una entrevista amb Efe,
Rosell, que ha avançat aquesta idea a poc més d'una setmana per que es fixi per
decret la quantia del salari mínim per al 2015, no vol donar números, però sí
que assegura que seria una millora superior a la pujada de les pensions.
"Cal fer un esforç", ha
insisteix Rosell que es nega a avançar si aquest esforç estaria al voltant dels
700 euros aquesta legislatura o 800 el 2016, com demana UGT.
Evolució del SMI espanyol durant els últims anys
A poc més de 24 hores de
celebrar-se les eleccions a la presidència de la patronal, Rosell ha fet balanç de la seva gestió i ha assenyalat que Espanya ha sortit de la crisi per fer
reformes i "serà més fort si les continua fent. Aquestes reformes que en
altres països no es fan, com França o Itàlia ".
Rosell ha precisat que "a
Espanya no s'han dut a terme totes les reformes que s'havien d'haver fet, ni
tampoc les que ens hagués agradat però aquí estem i en els fòrums internacionals
ens posen com a exemple".
Ha insistit que s'hauran de fer
totes les reformes que calguin perquè d'aquí a vint anys tots els contractes a
Espanya fossin indefinits.
També s'ha mostrat partidari que
es faci "formació en comptes de treballar" i de que la formació la
pagui la pròpia empresa i l'Estat, com es va fer a Alemanya.
En relació amb el portal de
transparència promogut pel Govern i els sous dels alts càrrecs, Rosell ha dit
que "els ciutadans del carrer han de conèixer tot el que passa amb els
diners de l'Administració pública, al mínim detall i sense cap problema ".
En aquesta línia, Rosell ha
recordat que la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE)
"no pot ser més transparent", ja que tota la informació està a
l'abast i ha advocat perquè "aigües avall" totes les seves organitzacions
ho vagin fent.
De cara als propers quatre anys,
Rosell ha assegurat que la CEOE és "adaptable" a tot, a qualsevol
panorama polític i ha subratllat que si no ho fessin així tindrien "de
tancar".
En aquest context, Rosell preveu
també la possibilitat que governi Podemos i ha afegit que la patronal no
s'espanta de res, només que els clients no els comprin i sobretot que no els
paguin.
Davant els qui l'acusen de tebi
en la gestió, Rosell ha sostingut que avui dia hi ha un codi ètic que no hi
havia fa quatre anys i ha indicat que hi ha una comissió de règim intern i una
comissió pressupostària.
"Les coses no es poden
transformar del dia a la nit. Hem fet canvis a dalt de tot i ara cal convèncer
totes les organitzacions que han de fer el mateix"
Los ministros Guindos y Soria acusan a las compañías de no
repercutir la caída del coste del crudo | El peso de los impuestos sobre el
precio de los combustibles impide verificar si se aplican rebajas | Desde el
2007 hasta ahora, el precio de la gasolina 95 ha subido un 30%, y el del
gasóleo, un 34%.
El Gobierno y la Comisión Nacional de los Mercados y la
Competencia (CNMC) han acusado en las últimas semanas a las compañías
petroleras de no aprovechar la caída de los precios del petróleo para los
precios de los carburantes que se comercializan en el mercado. Con un nuevo
ciclo electoral a la vuelta de la esquina, ministros como el de Industria, José
Manuel Soria, o el de Economía, Luis de Guindos, han acusado a las petroleras
de no hacer lo suficiente para repercutir esos descensos. Pero las compañías se
escudan en el reciente descenso del euro (el crudo se compra en dólares) y en
la elevada carga impositiva de los hidrocarburos para justificar su política.
Durante la crisis económica, con los precios del crudo en el
entorno de los 100 dólares el barril, se aplicaron varias subidas de impuestos,
entre ellas dos del IVA, otra de los impuestos especiales a los carburantes. La
consecuencia directa es que hoy alrededor del 50% del precio que se paga por
los carburantes al llenar en el surtidor va a parar a las arcas de Hacienda. En
noviembre fue el 52,5% en el caso de la gasolina y el 46,8% en el del gasóleo.
Ahora, con unos precios internacionales del crudo a la baja,
los ciudadanos se preguntan: ¿por qué el crudo baja un 43% desde junio y los
carburantes sólo un 13% de media? Este año, la gasolina 95 tocó máximos. El
pasado 30 de junio estuvo a 1,457 euros el litro y la semana pasada estaba en
1,254. Por el contrario, el petróleo tipo Brent tenía una cotización en dólares
por barril de 115 el pasado 19 de junio y hace una semana la media rondó los
66,84 dólares/ barril. Y va a la baja. En este contexto, el Gobierno ha
intensificado la presión para que, al igual que con la tímida reforma tributaria,
el contribuyente tenga la sensación de que dispone de más dinero en su
bolsillo.
La percepción ciudadana, sin embargo, es correcta. Desde que
empezó la crisis, el precio de la gasolina 95 ha subido un 30,89% al pasar de
0,958 céntimos el litro a principios del año 2007 a los 1,254 que costaba el
pasado 8 de diciembre. Es decir, llenar un depósito de 55 litros suponía por
aquel entonces 52,69 euros; hoy cuesta 68,97 euros, lo que supone 16,28 euros
más. El gasóleo estaba hace siete años a 0,892 céntimos el litro y la semana
pasada cerró a 1,195 euros el litro. Es decir, ha subido en los últimos siete
años casi un 34%; llenar un depósito con diésel cuesta 16,665 euros
adicionales. En este contexto, hay que recordar que el 32,5% de los vehículos
vendidos en lo que va de este año son de gasolina, el 66% son diésel y sólo un
1,5% híbridos, según la patronal de fabricantes Anfac.
Las petroleras, a través de la Asociación Española de
Operadores de Productos Petrolíferos (AOP), rechazan las acusaciones del Gobierno.
Según Álvaro Mazarrasa, su director general, "no se puede comparar
porcentualmente una cotización internacional con los precios finalistas, que
son locales". A su juicio, "los precios en el surtidor sí reflejan
las caídas de las cotizaciones internacionales de la gasolina y el gasóleo,
pero no se pueden bajar los impuestos en la misma proporción". Según los
datos que maneja la patronal, haciendo las equivalencias desde el 19 de junio
de este año 2014, la cotización del precio Brent representa una caída de 17
céntimos el litro y las gasolineras han repercutido la bajada en 19,9
céntimos/litro para la gasolina 95 y en 14,9 céntimos/litro para el gasóleo.
Otro argumento de las compañías es que tanto las
cotizaciones del petróleo como las de las gasolinas y el gasóleo en los
mercados internacionales se mueven en dólares; mientras que los carburantes se
venden al consumidor en euros, moneda que se ha depreciado en los últimos
meses. "Un euro débil como el actual hace que el barril de petróleo
resulte más caro a las compañías que operan en España", señala un experto
en la materia.
Otro actor en juego es la Comisión Nacional de los Mercados
y la Competencia (CNMC), que lleva meses concluyendo en sus informes que las
petroleras mantienen un margen comercial demasiado alto. Para las petroleras,
el superregulador repite dos errores en sus estudios. Por un lado, "llama
margen de las petroleras lo que es el diferencial antes de impuestos y el coste
internacional del producto". Y, por otro, "no contabiliza algunos
costes que la Administración induce, como el fondo nacional de eficiencia o las
cuotas del biodiésel, dos cargas añadidas este año", explica un directivo
del sector.
diumenge, 14 de desembre del 2014
La pitjor setmana en anys
Xina, Grècia, el descens del petroli i la feblesa econòmica a la zona euro
tomben les borses, que acaben la setmana amb fortes pèrdues. L'Íbex-35 recula
un 6,93% setmanal.
Els mercats han fet un nou pas enrere ara que l'exercici 2014 consumeix les
darreres jornades de negociació. Als dubtes que ronden per la ment dels
inversors des de fa mesos se'ls han ajuntat de nous que han tenyit de vermell
la pràctica totalitat de borses internacionals. La inestabilitat a Grècia, amb
la possibilitat d'un avançament electoral i la victòria d'un partit favorable a
la reestructuració del deute, s'ha afegit a les febles xifres macroeconòmiques
de la Xina que apunten a la desacceleració de la seva economia. Això, sumat al
continu descens del preu del petroli (que cotitza en nivells de juliol de 2009
als voltants dels 63 dòlars) i a l'alentiment que amenaça l'economia de la zona
euro, ha resultat un còctel de difícil digestió per als inversors, que
continuen en espera que el Banc Central Europeu (BCE) anunciï noves mesures
d'estímul que no arriben. També ha impactat que a partir del pròxim 22 de desembre, Endesa substituirà en el
selectiu, i les seves accions han reculat prop d'un 6%.
Ni tan sols Wall Street ha estat capaç d'esquivar els nervis i s'ha tenyit
de vermell, abandonant els màxims històrics que havia conquerit dies enrere. Si
bé les dades macroeconòmiques que es van publicant a l'altra banda de
l'Atlàntic apunten a l'expansió de la seva economia, aquesta setmana els
positius indicadors no han pogut evitar la presa de beneficis ara que s'apropa
la cita de la Reserva Federal (FED). Dimecres que ve el banc central
nord-americà es reuneix i els inversors comencen a témer que aquest doni alguna
pista sobre la data de l'enduriment de la política monetària, aspecte que no
agrada gaire als mercats ara que la inestabilitat s'ha instal·lat en els
parquets.
I amb aquest enrariment de la situació que envolta les borses, l'Íbex-35 no
ha pogut quedar-se al marge i també ha patit un fort càstig que el torna a
allunyar dels 11.000 punts que tenia a tocar fa només una setmana. El selectiu
índex ha tancat divendres en els 10.145 punts, nivell que suposa un descens del
6,93% en cinc sessions -la davallada setmanal més abundosa del 2014-i dels
darrers dos anys i mig.
De fet, hi ha més d'una desena de valors que s'han acomiadat divendres amb
abundoses pèrdues setmanals que superen el 8%, entre els quals destaquen Gas
Natural, la cadena de supermercats Dia, la petroliera Repsol (perjudicada pel
descens del preu del petroli i els moviments corporatius), els bancs (Sabadell,
BBVA i Santander), Gamesa, Mittal Steel, Sacyr i la tecnològica Indra.
Ni les bones xifres que Inditex ha mostrat als mercats (amb creixement de
beneficis, ingressos i vendes) han permès a les seves accions treure's de sobre
el signe negatiu i han retallat més d'un 3% en cinc sessions.
El servei de Google deixarà de funcionar per la nova llei de Propietat Intel·lectual, que obliga les publicacions a cobrar els cercadors per mostrar els seus textos.
Google News tancarà el pròxim 16 de desembre i les publicacions de l'Estat deixaran d'estar incloses en el cercador degut a la nova llei de Propietat Intel·lectual, que obliga les publicacions de l'Estat a cobrar els cercadors per mostrar els seus textos, encara que només sigui una petita part. Així ho ha anunciat en un comunicat el director de Google News, Richard Gingras, que ha remarcat que Google News no guanya diners i per això considerar que “aquest nou enfocament no és sostenible” i que Google News crea “valor real” pels mitjans reenviant a la gent a les seves pàgines, cosa que els ajuda a generar ingressos en publicitat. Google News té més de 70 edicions a nivell internacionals i està disponible en 35 llengües. “És un servei que centenars de milions de persones amen i en el qual confien, incloent molta gent a l'Estat. És gratis i ho inclou tot, des dels diaris més grans del món fins a publicacions petites i blocaires. Els editors poden escollir si volen que els seus articles surtin a Google News i la majoria decideixen que sí per bones raons”, afegeix en el comunicat. La nova llei de Propietat Intel·lectual, batejada com a llei Lassalle en referència al secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, entra en vigor el pròxim 1 de gener. La legislació inclou el que s'ha anomenat taxa Google, un cànon pel qual s'obliga als agregadors (recopil·ladors de notícies o històries publicades en els webs) a pagar per usar continguts protegits.
Cataluña tiene 629.885 empresas activas,
el 18% del total nacional, la cifra más elevada del país, frente a las 483.327
que registra Madrid, el
14% del conjunto, según el estudio sobre demografía y resultados empresariales
en Cataluña y Madrid
El tejido empresarial
catalán está formado mayoritariamente por empresarios individuales, en el 46%
de los casos, y sociedades limitadas (35%), mientras que en Madrid las
sociedades limitadas son las que más abundan, alcanzando un 44% del total, y
los empresarios individuales suman el 40%. Las sociedades anónimas representan
tan solo el 3% de las empresas catalanas y llegan hasta el 5% de las
madrileñas.
Tanto en Madrid como en Cataluña más del 95% del tejido empresarial está conformado por micro empresas
y casi un 4% son pequeñas empresas. Madrid tiene un mayor número de compañías
medianas o grandes, el 1,07%, frente al 0,78% de Cataluña . Sin embargo, el
número de empresas de alto crecimiento es similar en ambas regiones españolas,
726 en Cataluña y 724 en Madrid, aunque Madrid alberga más empresas Gacela 189,
cuando en Cataluña hay 144. Las empresas gacela son aquellas que crecen rápidamente, incluso en
tiempos de crisis.
Madrid factura más que Cataluña
La mayor concentración
de empresas de más de 250 empleados es en Madrid esta puede ser la razón de la diferencia
de cifra de venta agregada en las dos autonomías: Madrid acumula 327.000
millones de euros y Cataluña poco más de 178.000". Aun así, Madrid,
tienen una deuda total más elevada, cerca de los 88.000 millones de euros. Así,
en Cataluña la deuda supera ligeramente los 50.000 millones de euros.
dimarts, 2 de desembre del 2014
L'ATUR TORNA A DISMINUIR EN 14.688 PERSONES En un mes tradicionalment dolent per a l'ocupació, l'atur torna a baixar. Al novembre, el nombre d'aturats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació (antic Inem) es va situar en 4.512.116 persones, després de baixar en 14.688 desocupats respecte a octubre. D'aquesta manera registra la seva millor dada en un mes de novembre de tota la sèrie històrica, iniciada el 1996, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Amb aquest descens, l'atur torna a caure després d'haver encadenat tres mesos consecutius d'increments. Novembre és un mes en què és habitual observar augments de la desocupació. Des del començament de la sèrie, el 1996, l'atur ha crescut en tots els mesos de novembre, excepte en dues ocasions: novembre de 2013, quan va baixar en 2.475 persones, i ara novembre de 2014, on s'ha reduït en 14.688 persones. Durant els últims dotze mesos, l'atur s'ha reduït en 296.792 persones, de manera que la taxa interanual se situa en el -6,17%, "la major caiguda interanual en un mes de novembre des de 1998". Per sectors econòmics, l'atur s'ha reduït respecte a l'octubre en l'agricultura (8.580 persones), en la indústria (en 5.304 persones), en la construcció (en 9.065 persones). L'Atur ha disminuit a els homes i ha augmentat a les dones. I per edat, ha caigut entre els menors de 25 anys en 3.107 persones Per nacionalitat, l'atur ha augmentat en 3.696 estrangers respecte a octubre. Per regions, ha retrocedit en 11 comunitats autònomes, encapçalades per Andalusia (9.571 persones), Comunitat Valenciana (6.763 persones) i Catalunya (5.481 persones); mentre que ha augmentat en les 6 restants i amb més intensitat a les Balears (8.798 persones) i Galícia (4.588 persones).
Que las mujeres sufren una discriminación salarial es una realidad
que desde el mundo empresarial se niega y que las leyes, empezando por la
Constitución, prohíbe, pero que sin embargo, perdura, principalmente por la
falta de compromiso político y social ante una situación de desigualdad y
discriminación. De esta grave realidad no se libra la mayoría de las mujeres,
ni las que ocupan puestos de escasa responsabilidad ni las se encuentran en los
cargos directivos. Según la VI Encuesta Adecco
a Mujeres Directivas, un 65,1% de mujeres directivas españolas cree que aún
existe discriminación salarial para las mujeres en el ámbito empresarial. De
ellas, un 27,9% denuncia que esta discriminación es encubierta y que en muchas
ocasiones las mujeres son víctimas de malas prácticas para recibir menores
salarios que los empresarios masculinos, el 34,9% de las encuestadas afirma que
ya no se da discriminación salarial entre géneros, y un 46,5% de las directivas
encuestadas reconoce haber sufrido algún tipo de discriminación a lo largo de
su carrera por el hecho de ser mujer.
Sin
embargo, para 6 de cada 10 mujeres directivas españolas existe mayor igualdad
entre mujeres y hombres en el resto de los países europeos que en España con
respeto al resto de Europa.
