DIA guanya el 53% més malgrat la caiguda de vendes i la depreciació de divises

• La cadena adverteix de la "forta deflació" en alimentació que hi ha a Espanya 
• El grup factura un 30% al Brasil, Argentina i Xina i anuncia més inversions a la regió

La cadena de supermercats DIA va aconseguir entre gener i setembre uns beneficis el 53% més que en el mateix període de 2013. I va patir el fort impacte de la depreciació d'algunes divises i del context de caiguda de preus del seu principal mercat, Espanya. 

La facturació neta de DIA en els nou primers mesos de l'any va ser de 5.821 milions d'euros, el 1,6% menys. A Espanya, les vendes netes van ser de 3.273,1 milions, el 2,2% menys. 

Les divises també van passar factura a la cadena de supermercats, que aposta per l'expansió a Argentina, Brasil i Xina. El pes argentí s'ha depreciat prop del 35% en els tres primers trimestres. El real brasiler ha millorat la seva evolució  Les vendes netes del grup en monedes locals van créixer fins setembre un 7,2%.

Espanya reduirà en 169 milions l'aportació al Pressupost de la UE del 2014

Espanya rebrà una reducció de la seva aportació al pressupost de la Unió Europea de 2014 de 168,9 milions d'euros, segons càlculs preliminars de la Comissió Europea publicats aquest dijous pel diari econòmic Financial Times.

En una nota informativa de la CE recollida per aquest periòdic i que es refereix a la revisió dels balanços de l'IVA i de la riquesa nacional bruta de la UE dels anys anteriors, l'Executiu comunitari recalca que l'estimació és provisional i que la suma final serà comunicat als països membres al novembre.

També assenyala que és conscient que en alguns casos això "pot tenir un impacte pressupostari important", com en el del Regne Unit que, a diferència d'Espanya, haurà d'aportar l'1 de desembre 2.125,3 milions d'euros, la major suma de tots per compensar que la seva economia vagi millor que unes altres de la UE des de 1995.

Holanda, per la seva banda, haurà de pagar 642,7 milions d'euros addicionals i Itàlia 340,1 milions.

Per contra, França rebrà una devolució d'1.016,3 milions d'euros i Alemanya 779,2 milions, d'acord amb la taula publicada pel diari britànic.

Cameron es rebel·la

David Cameron està decidit a lluitar contra aquesta contribució addicional i per això es va reunir amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, que també s'ha vist afectat pels càlculs de la CE.

Rutte va dir que estava considerant prendre mesures legals per revertir la decisió de l'Executiu comunitari, segons el periòdic.

A més de Regne Unit i Holanda, haurien de fer aportacions suplementàries al pressupost comunitari Bulgària, Irlanda, Malta, Grècia, Itàlia, Xipre i Letònia.

Rajoy creu que el 2015 Espanya tornarà a ser el país que més creixi de la zona euro

El president del Govern ha assegurat que l'any que ve Espanya haurà "superat la crisi econòmica" que s'ha viscut "en tres generacions" encara que va destacar la importància que tots els països de la UE tornen a crear ocupació.

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha assegurat que l'any que ve "hi haurà més creixement i més ocupació" a Espanya, que "probablement" torni a ser el país que més creixi de la zona euro, i que a final de legislatura s'haurà superat la crisi econòmica. En un acte amb empresaris de la Cambra de Comerç d'Almeria, Rajoy ha augurat que 2015 serà "millor" que 2014, "però pitjor que 2016" i ha afirmat que Espanya va a acabar la legislatura millor del que la va començar i hi haurà " superat la major crisi econòmica que ha tingut en tres generacions ". Tot i això, ha manifestat el seu interès que "creixin tots" els membres de la UE perquè hi hagi "més creixement i més ocupació". Davant d'aquest panorama, el president de l'Executiu ha assenyalat que una vegada assolit aquest creixement previst, "haurem de ser conscients que vivim en un món obert, molt competitiu" en què els països que conformen l'Europa hauran de generar "recursos" i "actuar amb responsabilitat" per mantenir el sistema de benestar. 2014.10.18 a les 22:26 hores http://www.antena3.com/noticias/economia/rajoy-cree-que-2015-espana-volvera-ser-pais-que-mas-crezca-zona-euro_2014101800040.html

Rajoy assegura que parlar d'economia ara és "parlar de recuperació i esperança"

El president  del Govern, Mariano Rajoy, a assegurat avui que, a diferència d’anys anteriors, parlar d’economia  a Espanya és “parlar de recuperació i esperança”  ha defensat les  mesures del seu Govern encaminades a aconseguir  el creixement i a millorar la competitivitat dels diferents sectors.

En un acte amb empresaris de la Càmara de Comerç d’Almeria, Rajoy ha senyalat “l’esforç” en la consolidació fiscal ja que  la situació seria “molt diferent” sinó s’haguessin fet les reformes estructurals  i ha afirmat que aquestes han sigut “la gran operació” que s’ha dut a terme en el últims anys a Espanya.

El president del Govern a assegurat avui que el pròxim any “haurà més creixement i més treball” a Espanya,  i que “probablement” torni a ser el país que més creixi de la zona euro. També diu  que al final de la legislatura s’haurà acabat la crisis econòmica.

Així  mateix, Rajoy també va dir que 2015 serà “millor” que 2014, “però pitjor que 2016” i ha afirmat que Espanya acabarà la legislatura millor de com la van començar.  “Hauran superat la major crisis econòmica que ha tingut Espanya  en tres generacions”.

 Encara que  si observem altres noticies del mateix diari troben notícies con aquestes : 

Ex directius de Caja Madrid treuen casi 2 milions d’euros en efectiu amb les targetes “black”

Dels 86 ex consellers i directius de Caja Madrid, 29 d’ells van treure diners dels caixers a base de targetes opaques (amb un import de 1.216.701’81 euros) o en finestreta (781.781,62 euros), els que fan un total de 1.998.483,42 milions en afectiu.

Molts diners en afectiu, joies, hotels, roba, alcohol i fins hi tot art.

Al voltant del 15% va ser utilitzat en viatges i en transports, més del 11% en centres comercials i/o grans superfícies i al voltant d’un 10% en restaurants. En aquests assumptes i d’altres personals es van gastar els 1,5 milions de euros.

Aqui podem veure el que van fer alguns implicats amb els diners abstrets:

- Miguel Blesa. Total: 423.068,49 euros. Va treure diners del banc 152 vegades amb limport de 85.920 euros.

- Ildefonso Sánchez Barcoj. Total: 572.187 euros. En caixes va treure unes 23 vegades, 5.284,72 euros y en finestretes unes 392 veces va treure 154.600 euros.

-->VIDEO<--

L'FMI ​​recepta a Espanya continuar amb la moderació salarial

El representant del Fons destaca la "tremenda efectivitat" de la recapitalització del sistema bancari espanyol

Washington (EUROPA PRESS) .- El Fons Monetari Internacional (FMI) ha recomanat a Espanya continuar amb la moderació salarial aplicada que ha permès a la seva economia, al costat de reformes com la del mercat laboral i el sanejament del sector bancari, guanyar competitivitat i comptar amb un pronòstic de creixement "relativament brillant". "El desafiament és mantenir el creixement de l'economia i la recuperació de l'ocupació. Això suposa preservar els guanys competitius aconseguits", ha defensat Poul Thomsen, director del Departament per a Europa de l'FMI.

 "Part de la recepta ha de ser continuat amb la moderació salarial, encara que aquest no és l'únic ingredient de la recepta", ha declarat el representant de la institució. Així, Thomsen assenyala que Espanya també necessita reformes per millorar l'entorn empresarial i l'eficiència, així com també formar els aturats perquè comptin amb les habilitats necessàries per reincorporar-se al mercat laboral, i reformar el marc fiscal perquè pugui adaptar-se la contractació de treballadors amb baixa formació.

No obstant això, el director per a Europa de l'FMI ha subratllat que Espanya "ha fet molt" i que per evitar el risc d'una recaiguda en recessió hauria "continuar fent el que ha estat fent". Referent a això, el representant del Fons destacat la "tremenda efectivitat" de la recapitalització del sistema bancari, així com la reforma del mercat laboral. "Crec que els beneficis s'estan veient en la restauració del creixement", ha afegit.

Shell provoca a Nigeria una catàstrofe mediambiental 20 vegades més gran que el Prestige

La angloholandesa Royal Dutch Shell opera al país africà des de mitjans dels anys 50 i s'ha convertit en l'empresa més contaminant de Nigèria, un país que principalment viu de l'agricultura i de la pesca.

Des de l'any 1960, quan van començar les exportacions del petroli nigerià, s'ha generat una mitjana de 600.000 milions de dòlars de beneficis, que en definitiva van ser repartits entre les petrolieres multinacionals i el Govern del país sense que els ciutadans veiessin millorades les seves condicions de vida gràcies a aquests guanys.

Mentre l'elit política nigeriana i els empresaris estrangers prosperaven, el percentatge de població pobra va passar del 28% l'any 1890, al 66% el 2000, ja que la catastròfica contaminació dia a dia destruïa més recursos naturals del país, que per a la major part de la seva població eren l'única font d'ingressos i alimentació.
A inicis dels anys 90 un dels pobles indígenes, els ongoni, les terres ocupen una part del territori de la regió, va començar la lluita contra la petroliera contaminant i contra la dictadura militar de Sami Abache que la recolzava. L'any 1993, amb una sèrie de protestes massives van aconseguir que Shell detingués els seus treballs a la zona.

No obstant això, el 1995, per venjar-se de les pèrdues que sofertes, Abache condemnar a mort als nou líders de les protestes en un judici militar, acusant-los de provocar una massacre a la seva comunitat durant els dos anys anteriors, sense possibilitat de defensa per als acusats i mitjançant proves i testimonis falsos, fabricats pel Govern nigerià juntament amb la companyia petroliera.

Pastor subratlla que Foment destina una part "molt important" a Catalunya

La ministra de Foment, Ana Pastor, ha subratllat a ONDA CERO que una part "molt important" del pressupost del seu departament es destina a Catalunya, amb 2.094 milions d'euros, alhora que la inversió s'eleva a 1.029 milions d'euros, fet que suposa un increment de gairebé el 19%. Així mateix, ha destacat que en el que va d'legislatura s'han invertit gairebé 4.000 milions d'euros en aquesta comunitat.

"Lo que creo es que en Cataluña y en el resto de España necesitamos políticos que se dediquen a las cosas que le importan a la gente", ha afirmat.

Per un altre banda, la ministra de Foment ha resaltat que, tras uns anys "molt complicats", per primera vegada el pressupost, el quart que elabora ella, amb més de 17.000 milions d'euros, es destinarà a realitzar coses, no a pagar factures del passat.

"Hemos pagado más de 5.000  millones en facturas que estaban sin pagar. Ahora todo se va a destinar a lo que se está haciendo y a lo que se va a empezar a hacer", ha afegit.

Audio ONDA CERO