L'últim Consell de Ministres de l'any també ha aprovat que les comunitats autònomes puguin pagar el deute que tenen amb l'Estat al 0% d'interès. El 26 de desembre es va fer l'últim Consell de Ministres de l'any. L'executiu espanyol ha aprovat la pujada del salari mínim en un 0,5%, que el situarà en poc més de 648 euros. El perceben uns 200.000 treballadors i suposarà un increment de 3 euros al mes, un augment que els sindicats ja han qualificat d'insuficient.
El gabinet espanyol també ha aprovat la revalorització de les pensions. Serà d'un 0,25%, afectarà gairebé 10 milions de persones i tindrà un cost per a la Seguretat Social superior als 270 milions d'euros. L'executiu també ha formalitzat la proposta del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè les comunitats autònomes puguin pagar al 0% d'interès el deute que tenen amb l'Estat i també perquè els ajuntaments puguin fer front als pagaments pendents amb els seus proveïdors. http://www.ccma.cat/324/El-govern-espanyol-aprova-la-pujada-del-salari-minim-i-la-revaloritzacio-de-les-pensions/noticia/2623917/
Adolf Todó, expresident de CatalunyaCaixa, explicava ara fa un any als jutjats que la pujada de sou que es va fer el 2010 va ser avalada pel Banc d'Espanya, per més que la fiscalia la considerava desproporcionada.
L'antiga cúpula de CatalunyaCaixa va cobrar molt més del que van dir. Això és el que assenyala un informe pericial del Banc d'Espanya que desvela que Adolf Todó i Jaume Massana, alguns anys, van arribar a rebre el doble del que havien dit.
En aquesta mateixa investigació, els inspectors del Banc d'Espanya han fet un informe pericial amb el que realment va cobrar. I creixen les retribucions fixes i variables que el consell d'administració havia donat a conèixer fins ara.
Segons les dades aportades pel secretari del consell d'administració de CatalunyaCaixa,Todó va percebre 4,07 milions en el període 2008-2012, 896.000 euros dels quals com a retribució variable. Massana va cobrar 2,89 milions, uns 608.000 com variable. En canvi, el Banc d'Espanya eleva la remuneració de tots dos fins als 11,2 milions, dels quals 7,09 corresponents a Todó i la resta, 4,14, a Massana.
Todó va cobrar gairebé el doble del que se sabia quan va entrar a l'entitat. I l'any 2010, quan CatalunyaCaixa va rebre les primeres ajudes públiques, va cobrar més de 2,5 milions d'euros. Aquesta diferència s'explicaria perquè l'entitat no incloïa les aportacions al pla de pensions ni les dietes i les retribucions en espècie. A partir del 2012, el govern espanyol va limitar a 300.000 euros els sous dels directius d'entitats nacionalitzades.
Una trajectòria paral·lela va seguir Jaume Massana, exconseller delegat de l'entitat. Per exemple, el 2010 va cobrar un milió i mig d'euros, i no el milió declarat.
Fins ara, la fiscalia treballava, doncs, amb una retribució de 4 milions d'euros durant 5 anys per a Adolf Todó, que ara s'haurien convertit en 7 milions. I Jaume Masana hauria guanyat un 43 per cent més del que reconeixia.
El president de la CEOE, Juan
Rosell, és partidari de fer un "esforç" per millorar l'any que ve el
Salari Mínim Interprofessional (SMI) -fixat en 645,30 euros- perquè en aquest
assumpte , segons afirma, "els sindicats empenyen i nosaltres ens deixem
empènyer".
En una entrevista amb Efe,
Rosell, que ha avançat aquesta idea a poc més d'una setmana per que es fixi per
decret la quantia del salari mínim per al 2015, no vol donar números, però sí
que assegura que seria una millora superior a la pujada de les pensions.
"Cal fer un esforç", ha
insisteix Rosell que es nega a avançar si aquest esforç estaria al voltant dels
700 euros aquesta legislatura o 800 el 2016, com demana UGT.
Evolució del SMI espanyol durant els últims anys
A poc més de 24 hores de
celebrar-se les eleccions a la presidència de la patronal, Rosell ha fet balanç de la seva gestió i ha assenyalat que Espanya ha sortit de la crisi per fer
reformes i "serà més fort si les continua fent. Aquestes reformes que en
altres països no es fan, com França o Itàlia ".
Rosell ha precisat que "a
Espanya no s'han dut a terme totes les reformes que s'havien d'haver fet, ni
tampoc les que ens hagués agradat però aquí estem i en els fòrums internacionals
ens posen com a exemple".
Ha insistit que s'hauran de fer
totes les reformes que calguin perquè d'aquí a vint anys tots els contractes a
Espanya fossin indefinits.
També s'ha mostrat partidari que
es faci "formació en comptes de treballar" i de que la formació la
pagui la pròpia empresa i l'Estat, com es va fer a Alemanya.
En relació amb el portal de
transparència promogut pel Govern i els sous dels alts càrrecs, Rosell ha dit
que "els ciutadans del carrer han de conèixer tot el que passa amb els
diners de l'Administració pública, al mínim detall i sense cap problema ".
En aquesta línia, Rosell ha
recordat que la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE)
"no pot ser més transparent", ja que tota la informació està a
l'abast i ha advocat perquè "aigües avall" totes les seves organitzacions
ho vagin fent.
De cara als propers quatre anys,
Rosell ha assegurat que la CEOE és "adaptable" a tot, a qualsevol
panorama polític i ha subratllat que si no ho fessin així tindrien "de
tancar".
En aquest context, Rosell preveu
també la possibilitat que governi Podemos i ha afegit que la patronal no
s'espanta de res, només que els clients no els comprin i sobretot que no els
paguin.
Davant els qui l'acusen de tebi
en la gestió, Rosell ha sostingut que avui dia hi ha un codi ètic que no hi
havia fa quatre anys i ha indicat que hi ha una comissió de règim intern i una
comissió pressupostària.
"Les coses no es poden
transformar del dia a la nit. Hem fet canvis a dalt de tot i ara cal convèncer
totes les organitzacions que han de fer el mateix"
Los ministros Guindos y Soria acusan a las compañías de no
repercutir la caída del coste del crudo | El peso de los impuestos sobre el
precio de los combustibles impide verificar si se aplican rebajas | Desde el
2007 hasta ahora, el precio de la gasolina 95 ha subido un 30%, y el del
gasóleo, un 34%.
El Gobierno y la Comisión Nacional de los Mercados y la
Competencia (CNMC) han acusado en las últimas semanas a las compañías
petroleras de no aprovechar la caída de los precios del petróleo para los
precios de los carburantes que se comercializan en el mercado. Con un nuevo
ciclo electoral a la vuelta de la esquina, ministros como el de Industria, José
Manuel Soria, o el de Economía, Luis de Guindos, han acusado a las petroleras
de no hacer lo suficiente para repercutir esos descensos. Pero las compañías se
escudan en el reciente descenso del euro (el crudo se compra en dólares) y en
la elevada carga impositiva de los hidrocarburos para justificar su política.
Durante la crisis económica, con los precios del crudo en el
entorno de los 100 dólares el barril, se aplicaron varias subidas de impuestos,
entre ellas dos del IVA, otra de los impuestos especiales a los carburantes. La
consecuencia directa es que hoy alrededor del 50% del precio que se paga por
los carburantes al llenar en el surtidor va a parar a las arcas de Hacienda. En
noviembre fue el 52,5% en el caso de la gasolina y el 46,8% en el del gasóleo.
Ahora, con unos precios internacionales del crudo a la baja,
los ciudadanos se preguntan: ¿por qué el crudo baja un 43% desde junio y los
carburantes sólo un 13% de media? Este año, la gasolina 95 tocó máximos. El
pasado 30 de junio estuvo a 1,457 euros el litro y la semana pasada estaba en
1,254. Por el contrario, el petróleo tipo Brent tenía una cotización en dólares
por barril de 115 el pasado 19 de junio y hace una semana la media rondó los
66,84 dólares/ barril. Y va a la baja. En este contexto, el Gobierno ha
intensificado la presión para que, al igual que con la tímida reforma tributaria,
el contribuyente tenga la sensación de que dispone de más dinero en su
bolsillo.
La percepción ciudadana, sin embargo, es correcta. Desde que
empezó la crisis, el precio de la gasolina 95 ha subido un 30,89% al pasar de
0,958 céntimos el litro a principios del año 2007 a los 1,254 que costaba el
pasado 8 de diciembre. Es decir, llenar un depósito de 55 litros suponía por
aquel entonces 52,69 euros; hoy cuesta 68,97 euros, lo que supone 16,28 euros
más. El gasóleo estaba hace siete años a 0,892 céntimos el litro y la semana
pasada cerró a 1,195 euros el litro. Es decir, ha subido en los últimos siete
años casi un 34%; llenar un depósito con diésel cuesta 16,665 euros
adicionales. En este contexto, hay que recordar que el 32,5% de los vehículos
vendidos en lo que va de este año son de gasolina, el 66% son diésel y sólo un
1,5% híbridos, según la patronal de fabricantes Anfac.
Las petroleras, a través de la Asociación Española de
Operadores de Productos Petrolíferos (AOP), rechazan las acusaciones del Gobierno.
Según Álvaro Mazarrasa, su director general, "no se puede comparar
porcentualmente una cotización internacional con los precios finalistas, que
son locales". A su juicio, "los precios en el surtidor sí reflejan
las caídas de las cotizaciones internacionales de la gasolina y el gasóleo,
pero no se pueden bajar los impuestos en la misma proporción". Según los
datos que maneja la patronal, haciendo las equivalencias desde el 19 de junio
de este año 2014, la cotización del precio Brent representa una caída de 17
céntimos el litro y las gasolineras han repercutido la bajada en 19,9
céntimos/litro para la gasolina 95 y en 14,9 céntimos/litro para el gasóleo.
Otro argumento de las compañías es que tanto las
cotizaciones del petróleo como las de las gasolinas y el gasóleo en los
mercados internacionales se mueven en dólares; mientras que los carburantes se
venden al consumidor en euros, moneda que se ha depreciado en los últimos
meses. "Un euro débil como el actual hace que el barril de petróleo
resulte más caro a las compañías que operan en España", señala un experto
en la materia.
Otro actor en juego es la Comisión Nacional de los Mercados
y la Competencia (CNMC), que lleva meses concluyendo en sus informes que las
petroleras mantienen un margen comercial demasiado alto. Para las petroleras,
el superregulador repite dos errores en sus estudios. Por un lado, "llama
margen de las petroleras lo que es el diferencial antes de impuestos y el coste
internacional del producto". Y, por otro, "no contabiliza algunos
costes que la Administración induce, como el fondo nacional de eficiencia o las
cuotas del biodiésel, dos cargas añadidas este año", explica un directivo
del sector.
diumenge, 14 de desembre del 2014
La pitjor setmana en anys
Xina, Grècia, el descens del petroli i la feblesa econòmica a la zona euro
tomben les borses, que acaben la setmana amb fortes pèrdues. L'Íbex-35 recula
un 6,93% setmanal.
Els mercats han fet un nou pas enrere ara que l'exercici 2014 consumeix les
darreres jornades de negociació. Als dubtes que ronden per la ment dels
inversors des de fa mesos se'ls han ajuntat de nous que han tenyit de vermell
la pràctica totalitat de borses internacionals. La inestabilitat a Grècia, amb
la possibilitat d'un avançament electoral i la victòria d'un partit favorable a
la reestructuració del deute, s'ha afegit a les febles xifres macroeconòmiques
de la Xina que apunten a la desacceleració de la seva economia. Això, sumat al
continu descens del preu del petroli (que cotitza en nivells de juliol de 2009
als voltants dels 63 dòlars) i a l'alentiment que amenaça l'economia de la zona
euro, ha resultat un còctel de difícil digestió per als inversors, que
continuen en espera que el Banc Central Europeu (BCE) anunciï noves mesures
d'estímul que no arriben. També ha impactat que a partir del pròxim 22 de desembre, Endesa substituirà en el
selectiu, i les seves accions han reculat prop d'un 6%.
Ni tan sols Wall Street ha estat capaç d'esquivar els nervis i s'ha tenyit
de vermell, abandonant els màxims històrics que havia conquerit dies enrere. Si
bé les dades macroeconòmiques que es van publicant a l'altra banda de
l'Atlàntic apunten a l'expansió de la seva economia, aquesta setmana els
positius indicadors no han pogut evitar la presa de beneficis ara que s'apropa
la cita de la Reserva Federal (FED). Dimecres que ve el banc central
nord-americà es reuneix i els inversors comencen a témer que aquest doni alguna
pista sobre la data de l'enduriment de la política monetària, aspecte que no
agrada gaire als mercats ara que la inestabilitat s'ha instal·lat en els
parquets.
I amb aquest enrariment de la situació que envolta les borses, l'Íbex-35 no
ha pogut quedar-se al marge i també ha patit un fort càstig que el torna a
allunyar dels 11.000 punts que tenia a tocar fa només una setmana. El selectiu
índex ha tancat divendres en els 10.145 punts, nivell que suposa un descens del
6,93% en cinc sessions -la davallada setmanal més abundosa del 2014-i dels
darrers dos anys i mig.
De fet, hi ha més d'una desena de valors que s'han acomiadat divendres amb
abundoses pèrdues setmanals que superen el 8%, entre els quals destaquen Gas
Natural, la cadena de supermercats Dia, la petroliera Repsol (perjudicada pel
descens del preu del petroli i els moviments corporatius), els bancs (Sabadell,
BBVA i Santander), Gamesa, Mittal Steel, Sacyr i la tecnològica Indra.
Ni les bones xifres que Inditex ha mostrat als mercats (amb creixement de
beneficis, ingressos i vendes) han permès a les seves accions treure's de sobre
el signe negatiu i han retallat més d'un 3% en cinc sessions.
El servei de Google deixarà de funcionar per la nova llei de Propietat Intel·lectual, que obliga les publicacions a cobrar els cercadors per mostrar els seus textos.
Google News tancarà el pròxim 16 de desembre i les publicacions de l'Estat deixaran d'estar incloses en el cercador degut a la nova llei de Propietat Intel·lectual, que obliga les publicacions de l'Estat a cobrar els cercadors per mostrar els seus textos, encara que només sigui una petita part. Així ho ha anunciat en un comunicat el director de Google News, Richard Gingras, que ha remarcat que Google News no guanya diners i per això considerar que “aquest nou enfocament no és sostenible” i que Google News crea “valor real” pels mitjans reenviant a la gent a les seves pàgines, cosa que els ajuda a generar ingressos en publicitat. Google News té més de 70 edicions a nivell internacionals i està disponible en 35 llengües. “És un servei que centenars de milions de persones amen i en el qual confien, incloent molta gent a l'Estat. És gratis i ho inclou tot, des dels diaris més grans del món fins a publicacions petites i blocaires. Els editors poden escollir si volen que els seus articles surtin a Google News i la majoria decideixen que sí per bones raons”, afegeix en el comunicat. La nova llei de Propietat Intel·lectual, batejada com a llei Lassalle en referència al secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, entra en vigor el pròxim 1 de gener. La legislació inclou el que s'ha anomenat taxa Google, un cànon pel qual s'obliga als agregadors (recopil·ladors de notícies o històries publicades en els webs) a pagar per usar continguts protegits.
Cataluña tiene 629.885 empresas activas,
el 18% del total nacional, la cifra más elevada del país, frente a las 483.327
que registra Madrid, el
14% del conjunto, según el estudio sobre demografía y resultados empresariales
en Cataluña y Madrid
El tejido empresarial
catalán está formado mayoritariamente por empresarios individuales, en el 46%
de los casos, y sociedades limitadas (35%), mientras que en Madrid las
sociedades limitadas son las que más abundan, alcanzando un 44% del total, y
los empresarios individuales suman el 40%. Las sociedades anónimas representan
tan solo el 3% de las empresas catalanas y llegan hasta el 5% de las
madrileñas.
Tanto en Madrid como en Cataluña más del 95% del tejido empresarial está conformado por micro empresas
y casi un 4% son pequeñas empresas. Madrid tiene un mayor número de compañías
medianas o grandes, el 1,07%, frente al 0,78% de Cataluña . Sin embargo, el
número de empresas de alto crecimiento es similar en ambas regiones españolas,
726 en Cataluña y 724 en Madrid, aunque Madrid alberga más empresas Gacela 189,
cuando en Cataluña hay 144. Las empresas gacela son aquellas que crecen rápidamente, incluso en
tiempos de crisis.
Madrid factura más que Cataluña
La mayor concentración
de empresas de más de 250 empleados es en Madrid esta puede ser la razón de la diferencia
de cifra de venta agregada en las dos autonomías: Madrid acumula 327.000
millones de euros y Cataluña poco más de 178.000". Aun así, Madrid,
tienen una deuda total más elevada, cerca de los 88.000 millones de euros. Así,
en Cataluña la deuda supera ligeramente los 50.000 millones de euros.
dimarts, 2 de desembre del 2014
L'ATUR TORNA A DISMINUIR EN 14.688 PERSONES En un mes tradicionalment dolent per a l'ocupació, l'atur torna a baixar. Al novembre, el nombre d'aturats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació (antic Inem) es va situar en 4.512.116 persones, després de baixar en 14.688 desocupats respecte a octubre. D'aquesta manera registra la seva millor dada en un mes de novembre de tota la sèrie històrica, iniciada el 1996, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Amb aquest descens, l'atur torna a caure després d'haver encadenat tres mesos consecutius d'increments. Novembre és un mes en què és habitual observar augments de la desocupació. Des del començament de la sèrie, el 1996, l'atur ha crescut en tots els mesos de novembre, excepte en dues ocasions: novembre de 2013, quan va baixar en 2.475 persones, i ara novembre de 2014, on s'ha reduït en 14.688 persones. Durant els últims dotze mesos, l'atur s'ha reduït en 296.792 persones, de manera que la taxa interanual se situa en el -6,17%, "la major caiguda interanual en un mes de novembre des de 1998". Per sectors econòmics, l'atur s'ha reduït respecte a l'octubre en l'agricultura (8.580 persones), en la indústria (en 5.304 persones), en la construcció (en 9.065 persones). L'Atur ha disminuit a els homes i ha augmentat a les dones. I per edat, ha caigut entre els menors de 25 anys en 3.107 persones Per nacionalitat, l'atur ha augmentat en 3.696 estrangers respecte a octubre. Per regions, ha retrocedit en 11 comunitats autònomes, encapçalades per Andalusia (9.571 persones), Comunitat Valenciana (6.763 persones) i Catalunya (5.481 persones); mentre que ha augmentat en les 6 restants i amb més intensitat a les Balears (8.798 persones) i Galícia (4.588 persones).
Que las mujeres sufren una discriminación salarial es una realidad
que desde el mundo empresarial se niega y que las leyes, empezando por la
Constitución, prohíbe, pero que sin embargo, perdura, principalmente por la
falta de compromiso político y social ante una situación de desigualdad y
discriminación. De esta grave realidad no se libra la mayoría de las mujeres,
ni las que ocupan puestos de escasa responsabilidad ni las se encuentran en los
cargos directivos. Según la VI Encuesta Adecco
a Mujeres Directivas, un 65,1% de mujeres directivas españolas cree que aún
existe discriminación salarial para las mujeres en el ámbito empresarial. De
ellas, un 27,9% denuncia que esta discriminación es encubierta y que en muchas
ocasiones las mujeres son víctimas de malas prácticas para recibir menores
salarios que los empresarios masculinos, el 34,9% de las encuestadas afirma que
ya no se da discriminación salarial entre géneros, y un 46,5% de las directivas
encuestadas reconoce haber sufrido algún tipo de discriminación a lo largo de
su carrera por el hecho de ser mujer.
Sin
embargo, para 6 de cada 10 mujeres directivas españolas existe mayor igualdad
entre mujeres y hombres en el resto de los países europeos que en España con
respeto al resto de Europa.
diumenge, 16 de novembre del 2014
Notícia sobre ''El Proyecto Castor''
El Consejo de Ministros aprobó el 3 de octubre el pago de una indemnización de 1.350,7 millones de euros de euros a Escal UGS, propietaria de la instalación submarina ubicada en las costas de Vinaròs (Castellón) y controlada en un 66,7% por ACS. El 11 de noviembre el dinero ya había sido abonado, según los resultados enviados por la compañía a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). La instalación, que no llegó a dar servicio, fue relacionada con más de medio millar de seísmos ocurridos en el último año. La indemnización repercutirá en la factura del gas de los consumidores durante los próximos treinta años. Puig dijo que la Generalitat trabajará para impedirlo.
Proyecto Castor: Causa Terremotos en Castellón / …: http://youtu.be/0BRntGqyhgE
Brent ha bajado un 32% desde abril
Gasóleo ha descendido 4,1%
Hace 6 meses: - Brent --> 115 dólares - Gasolina (95) --> 1,141 litros por euro
Esta semana: - Brent --> 80 dólares (78,3 €) - Gasolina (95) --> 1,331 litros por euro
El crudo "Brent", ha caído un 32,3%, en cambio la gasolina solamente un 5,3% (mismo período). En el caso del gasóleo, solo obtiene un descenso inferior al 4,1%
Por ejemplo:
En Septiembre, el precio medio era de 1,428€, cuando en enero del mismo año iba a 1,498€ (Repsol), en cambio, en Cepsa solamente se incrementan 19 céntimos de euro en ese período.
La AOP (Asociación Española de Operadores de Productos Petrolíferos) --> se encuentran las empresas más grandes del sector, defienden que comparar las variaciones % entre la cotización del crudo y el precio de los carburante en el surtidor es incorrecto --> los impuestos minoran el % cuando hay bajadas.
En definitiva, podemos destacar que la caída de la materia prima empezó a precipitarse en abril, esta situación se puede relacionar con el "fracking" de EEUU, el enfriamiento de la economía mundial, y especialmente por la demanda europea y asiática, junto con la inestabilidad de Oriente Medio, y norte de África por los conflictos de Siria, Irak y Libia. También, podemos destacar otras causas geopolíticas relacionadas con los conflictos entre Rusia y Occidente por Ucrania.
La cadena adverteix de la "forta deflació" en alimentació que hi ha a Espanya
El grup factura un 30% al Brasil, Argentina i Xina i anuncia més inversions a la regió
La cadena de supermercats DIA va aconseguir entre gener i setembre uns beneficis el 53% més que en el mateix període de 2013. I va patir el fort impacte de la depreciació d'algunes divises i del context de caiguda de preus del seu principal mercat, Espanya.
La facturació neta de DIA en els nou primers mesos de l'any va ser de 5.821 milions d'euros, el 1,6%menys. A Espanya, les vendes netes van ser de 3.273,1 milions, el 2,2% menys.
Les divises també van passar factura a la cadena de supermercats, que aposta per l'expansió a Argentina, Brasil i Xina. El pes argentí s'ha depreciat prop del 35% en els tres primers trimestres. El real brasiler ha millorat la seva evolució Les vendes netes del grup en monedes locals van créixer fins setembre un 7,2%.
Espanya rebrà una reducció de la seva aportació al pressupost de la Unió Europea de 2014 de 168,9 milions d'euros, segons càlculs preliminars de la Comissió Europea publicats aquest dijous pel diari econòmic Financial Times.
En una nota informativa de la CE recollida per aquest periòdic i que es refereix a la revisió dels balanços de l'IVA i de la riquesa nacional bruta de la UE dels anys anteriors, l'Executiu comunitari recalca que l'estimació és provisional i que la suma final serà comunicat als països membres al novembre.
També assenyala que és conscient que en alguns casos això "pot tenir un impacte pressupostari important", com en el del Regne Unit que, a diferència d'Espanya, haurà d'aportar l'1 de desembre 2.125,3 milions d'euros, la major suma de tots per compensar que la seva economia vagi millor que unes altres de la UE des de 1995.
Holanda, per la seva banda, haurà de pagar 642,7 milions d'euros addicionals i Itàlia 340,1 milions.
Per contra, França rebrà una devolució d'1.016,3 milions d'euros i Alemanya 779,2 milions, d'acord amb la taula publicada pel diari britànic.
Cameron es rebel·la
David Cameron està decidit a lluitar contra aquesta contribució addicional i per això es va reunir amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, que també s'ha vist afectat pels càlculs de la CE.
Rutte va dir que estava considerant prendre mesures legals per revertir la decisió de l'Executiu comunitari, segons el periòdic.
A més de Regne Unit i Holanda, haurien de fer aportacions suplementàries al pressupost comunitari Bulgària, Irlanda, Malta, Grècia, Itàlia, Xipre i Letònia.
El president del Govern ha assegurat que l'any que ve Espanya haurà "superat la crisi econòmica" que s'ha viscut "en tres generacions" encara que va destacar la importància que tots els països de la UE tornen a crear ocupació.
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha assegurat que l'any que ve "hi haurà més creixement i més ocupació" a Espanya, que "probablement" torni a ser el país que més creixi de la zona euro, i que a final de legislatura s'haurà superat la crisi econòmica.
En un acte amb empresaris de la Cambra de Comerç d'Almeria, Rajoy ha augurat que 2015 serà "millor" que 2014, "però pitjor que 2016" i ha afirmat que Espanya va a acabar la legislatura millor del que la va començar i hi haurà " superat la major crisi econòmica que ha tingut en tres generacions ".
Tot i això, ha manifestat el seu interès que "creixin tots" els membres de la UE perquè hi hagi "més creixement i més ocupació". Davant d'aquest panorama, el president de l'Executiu ha assenyalat que una vegada assolit aquest creixement previst, "haurem de ser conscients que vivim en un món obert, molt competitiu" en què els països que conformen l'Europa hauran de generar "recursos" i "actuar amb responsabilitat" per mantenir el sistema de benestar.
2014.10.18 a les 22:26 hores
http://www.antena3.com/noticias/economia/rajoy-cree-que-2015-espana-volvera-ser-pais-que-mas-crezca-zona-euro_2014101800040.html
El president del Govern, Mariano Rajoy, a assegurat avui
que, a diferència d’anys anteriors, parlar d’economia a Espanya és “parlar de recuperació i
esperança” ha defensat les mesures del seu Govern encaminades a aconseguir
el creixement i a millorar la
competitivitat dels diferents sectors.
En un acte amb empresaris de la
Càmara de Comerç d’Almeria, Rajoy ha senyalat “l’esforç” en la consolidació
fiscal ja que la situació seria “molt
diferent” sinó s’haguessin fet les reformes estructurals i ha afirmat que aquestes han sigut “la gran
operació” que s’ha dut a terme en el últims anys a Espanya.
El president del Govern a assegurat
avui que el pròxim any “haurà més creixement i més treball” a Espanya, i que “probablement” torni a ser el país que
més creixi de la zona euro. També diu que al final de la legislatura s’haurà acabat
la crisis econòmica.
Així mateix, Rajoy també va dir que 2015 serà “millor”
que 2014, “però pitjor que 2016” i ha afirmat que Espanya acabarà la
legislatura millor de com la van començar. “Hauran superat la major crisis econòmica que
ha tingut Espanya en tres generacions”.
Encara que si observem altres noticies del mateix diari
troben notícies con aquestes :
Dels 86 ex consellers i
directius de Caja Madrid, 29 d’ells van treure diners dels caixers a base de
targetes opaques (amb un import de 1.216.701’81 euros) o en finestreta (781.781,62
euros), els que fan un total de 1.998.483,42 milions en afectiu.
Molts diners en afectiu,
joies, hotels, roba, alcohol i fins hi tot art.
Al voltant del 15% va ser
utilitzat en viatges i en transports, més del 11% en centres comercials i/o grans
superfícies i al voltant d’un 10% en restaurants. En aquests assumptes i d’altres
personals es van gastar els 1,5 milions de euros.
Aqui podem veure el que van
fer alguns implicats amb els diners abstrets:
- Miguel Blesa. Total:
423.068,49 euros. Va treure diners del banc 152 vegades amb limport de 85.920
euros.
- Ildefonso Sánchez Barcoj. Total: 572.187 euros. En caixes va treure unes 23 vegades, 5.284,72 euros y en finestretes
unes 392 veces va treure 154.600 euros.
L'FMI
recepta a Espanya continuar amb la moderació salarial
El representant del Fons destaca la "tremenda
efectivitat" de la recapitalització del sistema bancari espanyol
Washington
(EUROPA PRESS) .- El Fons Monetari Internacional (FMI) ha recomanat a Espanya
continuar amb la moderació salarial aplicada que ha permès a la seva economia,
al costat de reformes com la del mercat laboral i el sanejament del sector
bancari, guanyar competitivitat i comptar amb un pronòstic de creixement
"relativament brillant". "El desafiament és mantenir el
creixement de l'economia i la recuperació de l'ocupació. Això suposa preservar
els guanys competitius aconseguits", ha defensat Poul Thomsen, director
del Departament per a Europa de l'FMI.
"Part de la
recepta ha de ser continuat amb la moderació salarial, encara que aquest no és
l'únic ingredient de la recepta", ha declarat el representant de la
institució. Així, Thomsen assenyala que Espanya també necessita reformes per
millorar l'entorn empresarial i l'eficiència, així com també formar els aturats
perquè comptin amb les habilitats necessàries per reincorporar-se al mercat
laboral, i reformar el marc fiscal perquè pugui adaptar-se la contractació de
treballadors amb baixa formació.
No obstant això,
el director per a Europa de l'FMI ha subratllat que Espanya "ha fet
molt" i que per evitar el risc d'una recaiguda en recessió hauria
"continuar fent el que ha estat fent". Referent a això, el
representant del Fons destacat la "tremenda efectivitat" de la
recapitalització del sistema bancari, així com la reforma del mercat laboral.
"Crec que els beneficis s'estan veient en la restauració del
creixement", ha afegit.
La angloholandesa Royal Dutch Shell opera al país africà des de mitjans dels anys 50 i s'ha convertit en l'empresa més contaminant de Nigèria, un país que principalment viu de l'agricultura i de la pesca.
Des de l'any 1960, quan van començar les exportacions del petroli nigerià, s'ha generat una mitjana de 600.000 milions de dòlars de beneficis, que en definitiva van ser repartits entre les petrolieres multinacionals i el Govern del país sense que els ciutadans veiessin millorades les seves condicions de vida gràcies a aquests guanys.
Mentre l'elit política nigeriana i els empresaris estrangers prosperaven, el percentatge de població pobra va passar del 28% l'any 1890, al 66% el 2000, ja que la catastròfica contaminació dia a dia destruïa més recursos naturals del país, que per a la major part de la seva població eren l'única font d'ingressos i alimentació.
A inicis dels anys 90 un dels pobles indígenes, els ongoni, les terres ocupen una part del territori de la regió, va començar la lluita contra la petroliera contaminant i contra la dictadura militar de Sami Abache que la recolzava. L'any 1993, amb una sèrie de protestes massives van aconseguir que Shell detingués els seus treballs a la zona.
No obstant això, el 1995, per venjar-se de les pèrdues que sofertes, Abache condemnar a mort als nou líders de les protestes en un judici militar, acusant-los de provocar una massacre a la seva comunitat durant els dos anys anteriors, sense possibilitat de defensa per als acusats i mitjançant proves i testimonis falsos, fabricats pel Govern nigerià juntament amb la companyia petroliera.
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha subratllat a ONDA CERO que una part "molt important" del pressupost del seu departament es destina a Catalunya, amb 2.094 milions d'euros, alhora que la inversió s'eleva a 1.029 milions d'euros, fet que suposa un increment de gairebé el 19%. Així mateix, ha destacat que en el que va d'legislatura s'han invertit gairebé 4.000 milions d'euros en aquesta comunitat. "Lo que creo es que en Cataluña y en el resto de España necesitamos políticos que se dediquen a las cosas que le importan a la gente", ha afirmat. Per un altre banda, la ministra de Foment ha resaltat que, tras uns anys "molt complicats", per primera vegada el pressupost, el quart que elabora ella, amb més de 17.000 milions d'euros, es destinarà a realitzar coses, no a pagar factures del passat. "Hemos pagado más de 5.000 millones en facturas que estaban sin pagar. Ahora todo se va a destinar a lo que se está haciendo y a lo que se va a empezar a hacer", ha afegit.
Mariano Rajoy busca a la Xina grans inversions per a Espanya en tots els sectors, i per
aconseguir-ho es va citar el dia 26/9 amb els representants de dues de les empreses més importants del país.
Una de les seves cites va ser a Pequín, amb Wang Jiang Ling, propietari del grup Wanda, que era l'home més ric de Xina fins que la sortida a borsa de Alibaba va convertir en la segona persona més rica.
Wanda acaba de comprar fa uns mesos l'Edifici Espanya, amb la intenció de fer un hotel de luxe. Wang, que té més de 48 milions d'euros invertits en empreses, parcs temàtics etc, està interessat en ampliar les seves inversions a Espanya, un país que ha visitat diverses vegades, a partir de la seva entrada a l'Edifici Espanya (Madrid)
L'altre gran empresari amb el qual es va reunir Rajoy a Pequín és Wang Yingming, president de Hainan Airlines, que acaba de prendre la decisió d'ampliar la seva participació en el grup NH hotels fins al 24% .Hainan té 110.000 treballadors i 40.000 milions d'euros en actius.
Espanya està especialment interessada en augmentar el nombre de turistes xinesos, que el 2013 van arribar a 250.000. El Govern espanyol confia que els interessi molt més el mercat espanyol.
Després d'aquestes reunions, Rajoy va oferir un discurs a principals empreses espanyoles instal · lades a la Xina, com Alsa 1 companyia d'autobusos.
Rajoy destaca que estan arribant a la Xina "empreses espanyoles de totes les mides, les més competitives", i no només les grans.
Rajoy va reivindicar com és habitual les seves reformes "que no han estat fàcils per a ningú però creu que estan donant resultat.
L'acord més important de tots amb una enorme diferència en aquests dos dies, és el de telefonia Huawei, que aprofitarà la tecnologia espanyola per ampliar i modernitzar la seva xarxa a la Xina. En aquest video, també podem observar a Mariano Rajoy parlant d'altres temes no referents a aquesta noticia però interessants en el món de l'economia,Encara que els primers 43 segons del video estan relacionant amb aquesta noticia.
Enllaç de la noticia : http://politica.elpais.com/politica/2014/09/26/actualidad/1411719949_152347.html
- El Banc d'Espanya s'ha sumat aquest dimecres al cor de veus que adverteixen del risc que la incipient recuperació de l'economia tiri el fre en el queda d'any.
- Segons afirma la institució en el seu últim butlletí econòmic, corresponent a setembre, els indicadors d'aquest tercer trimestre apunten a un "comportament una mica menys expansiu de la demanda privada".
- Sobretot, afegeix l'informe, en el consum de les famílies, la qual cosa contrasta amb la suposada recuperació de l'ocupació.
- "En el cas del consum de les famílies, els indicadors d'opinió de llars i comerciants minoristes es van situar en la mitjana de juliol i agost en un nivell una mica inferior al del segon trimestre", assenyala el butlletí, que destaca que la despesa de les llars permetre a la demanda créixer a un ritme del 0, 6% intretrimestral entre abril i juny.
- Aquesta taxa suposa una important millora de cinc dècimes respecte al primer trimestre .
- Quant al que passa de fronteres cap a fora, la menor aportació que s'espera de la demanda interna no troba compensació en el sector exterior . I això que les exportacions recuperen l'empenta perdut en els mesos previs .
- A això, el Banc d'Espanya destaca que les dades de Duanes de juliol reflecteixen un important increment de les vendes a l'estranger amb un 17, 5%.
- El Govern deixarà en una o dues dècimes l'esperada revisió a l'alça de les seves previsions de creixement per al 2014, actualment en l'1, 2%, ja que confia que les mesures d'estímul del BCE aconsegueixin treure Europa del sot.
_06.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*)